La política ens afecta directament. Som éssers socials, vivim inmersos en la res publica. Possiblement, som una de les generacions del nostre país que som més conscients de la nostra condició de ciutadans. Però ens sentim realment allunyant de la dimensió institucional. Ho demostra l’índex d’abstenció de les últimes convocatòries. D’altra banda, existeix un malestar social que s’ha expressat visiblement en el moviment dels indignats. Una realitat que ens ha fet reflexionar sobre la realitat social, política i econòmica des d’una visió fonamentalment juvenil.

Tota reflexió sobre la realitat actual hauria de començar valorant el desenvolupament històric que l’ha precedit. De forma general, podem dir que la realitat actual socialdemocràtic és recent a la nostra història. Durant quasi dos segles, el nostre Estat ha experimentat el temptatiu de consolidar-lo passant, fins i tot, per múltiples tensions i la Guerra Civil.  L’estructura política actual pot millorar certament, però no presenta alternatives vàlides que la discuteixin. Si comparem amb altres etapes anteriors, potser hauríem d’agrair la situació actual i les possibilitats que ofereix i que hauríem de saber desenvolupar.

Carla Tarnawski: Recordeu el primer día que vàrem sentir a parlar del Magis? Les primeres reunions: primer en petits commites i més tard aquella tan masiva amb els powerpoints. No estic segura que tots sàpiguessim de que es tractava ben bé, però entre reunió i reunió i e-mails, molts e-mails, vàrem ser 50 els atrevits.

Gran part dels detalls finals (l’assignació d’experiència…) va ser durant Juliol, en plenes vacances. Així que no va ser fins que  vàrem començar a fer la maleta la nit anterior que vàrem caure en el compte del que passava, i la veritat al menys jo, en aquells moments hagués preferit quedar-me a casa, continuar amb els plans estiuencs de platja, sortides, viatjes i amics de sempre. Em feia mandra i encara no sabia qué ens trobariem exactament.


Loyola va ser brutal. Des de llavors vaig entendre que res no seria el que imaginava, perque de fet tampoc imaginava res…el lloc era magnífic i la intenció no era una altre que aquesta: trobar´se. No hi havia res concret a fer, però hi havien tantes propostes que no pareves quiet: des de les gimcanes típiques a un macrotrivial i tots sempre acompanyat d’una cocacola de la Chusna (el xiringuito que van possar). Espectacles a la nit, recitals…i també estones d’oració, és clar.


Em van encantar els festivals culturals i amb això vaig començar a entendre de que anava tot això…la grandesa d’una Esglèsia Universal, la católica..

Sen’s va quedar curt, però haviem de continuar i vàrem ser enviats a les experiències. I aquí hauria d’aturar-me perquè són moltes i diferents les coses que cadascú vàrem viure. De nou em vaig quedar sorpresa per les combinacions de països, quines barrejes. I després el sentit de missió. Potser per aquí sentim a parlar de cristianisme, però hi ha indrets al nostre propi país on aquests temes no arrriben i quina pasada! 99 grups de 30 persones de llocs tan diferents!

També l’experiència se’m va quedar curta i també em feia mandra Madrid, amb lo bé que estèm! I ara torna a dormir a terra! I encara tot més massiu! i el Papa? Era tot confús.

Però també vàrem dir que si, i ens vam plantar a Nuestra Señora del Recuerdo tots el del Magis. Semblavem pocs si venies del carrer. Tot era ple de gent a totes hores…la retrobada amb els amics, els nous amics..


Allà ens van donar el YOUCAT, un crucifix horrible i tickets restaurants i a perdren’s per la ciutat! Hi havia tota mena de propostes: cinema, testimonis, museus, macrofestivales.. i cadascú se les apanyava com podía. Constantment ens perdiem els uns amb els altres, costava compaginar els nous grups, el dia no tenia prou hores i anavem molt cansats. Va ser tota una experiencia de convivencia: dormir amb 800 persones sota el mateix sostre, dutxes militars, una sola pica per 400, … però per llavors ja anavem molt entrenats.

I encara ens quedava la nit a cuatro vientos. Arribem allà a la 13 després d’un peregrinatge d’una hora des del metro. Vam menjar el nostre picnic i fins que es va anar el sol cadascú es va preparar per sobreviure com va poder: no hi havia ombra! I encara ens quedava la tempestat: la pluja amb la sorra, el fang, serps…però ho varem aconseguir! I després de la misa cap a casa…

Ja no parlem de la JMJ de Madrid. Com la majoria d’esdeveniments desapareixen ràpidament dels titulars. Malgrat que va ser font de debat i dures crítiques. No tornem a sentir les veus contràries que s’alarmaven de l’elevat cos econòmic que suposava pel nostre país, oblidant que altres tantes activitats que generen una inversió similar o major amb altres objectius potser no tant lloables. Personalment, destacaria també l’austeritat que van poder experimentar els participants, als allotjaments, als àpats, etc.

Amb aquest vídeo, que és el primer capítol d'una sèrie de "Sketches", ens volem afegir, amb sentit de l'humor, a les celebracions amb motiu de la vinguda del Papa per al JMJ a Madrid. Al setembre podreu veure el segon capítol. Disfruteu-lo

TSKV.cat