
L’April i en Frank Wheeler són un matrimoni jove que viu als afores de Conneticut, en un dels típics suburbis nordamericans dels anys 50. Cases unifamilars de colors suaus amb amplis jardins, el carretó dels gelats, el noi del diari, les mestresses de casa atrafegades a la cuina preparant dolços pels nens i còctels que els seus marits agraïran en arribar de la feina. Un ambient amb pretensions de perfecció que ens parla en realitat de decadència. Un món amb pretensions de benestar que porta a una delirant homogeneïtat.
En Frank i l’April són dues víctimes d’aquesta buidor amb olor de pastís i martini. Gairebé fa deu anys que es van casar, i allò que en principi va ser un enamorament, ara ha esdevingut un joc de dependència de les febleses de l’altre, en el cas d’en Frank; i una hostilitat permanent a causa de la frustració, en el cas de l’April. Ella, una dona intel·ligent, atractiva i amb molts talents, somiava amb ser una actriu de teatre reconeguda. En comptes d’això, representa mediocres funcions amb un grup local, veu els seus dos fills com una càrrega i s’ha posat una màscara molt ben treballada de dona feliç i serena davant dels seus veïns, condemnats a ser uns amics forçats. En Frank té un treball mecànic, poc realitzador. Batalla cada dia amb problemes neuròtics, dubtes sobre la seva funció com a home i marit a causa dels estereotips, tot plegat agreujat per les fortes discussions que té amb la seva esposa.
Tots dos, en un intent de renovar una vida conjugal sense amor i fins i tot sense respecte, planegen un canvi radical marxant a Europa. Però aquesta decisió, en la que dipositen tota la seva esperança, és una decisió recolzada en la inconscient dependència, i els porta per camins encara més dramàtics.. Una novel·la molt intensa i dura, on queda dibuixat, amb les paraules tan realistes i directes de Richard Yates, un retrat fidedigne de la hipocresia en la societat del benestar. La tragèdia està servida. Ah, i ara, a més, se n’ha fet una pel·lícula que porta el mateix títol, protagonitzada per Kate Winslet i Leonardo di Caprio.
|