Emma és el nom d’aquesta famosa madame de la literatura francesa. Emma Bovary és una dona jove que viu envoltada de tot allò necessari per ser feliç, i encara més. Té un pare bondadós, un marit bojament enamorat d’ella, una filla petita i adorable... i a més a més, viu en una casa gran i còmoda a les províncies franceses, coneix molts dels seus veïns i pot tenir una vida quotidiana agradable i plàcida.

Però Emma no és feliç. Em comptes de mirar tot allò de bo que la rodeja, està obsessionada amb uns estereotips de felicitat que no té al seu abast. Enveja la vida de l’aristocràcia parisenca, desitja irracionalment els ideals romàntics de la literatura que llegia d’adolescent, i que no troba –òbviament- en la vida real! Malaltissa per tot allò que no té, comença a destruir el seu dia a dia normal i corrent per construir en el seu lloc una gran mentida, que tindrà com a protagonista a una Emma desconeguda fins i tot per la seva pròpia família.

Per escapar de la seva realitat busca estratègies que la facin sentir una d’aquelles heroïnes romàntiques, d’una manera tan maldestra que acaba en la infidelitat, la hipocresia i el menyspreu a la seva pròpia filla. Emma s’ha acostumat a viure sense donar valor a res més que les seves idees fantasioses de felicitat, als seus ídols particulars. I ha oblidat així tot el potencial que té la seva pròpia vida –per molt mediocre que ella la consideri- d’oferir-li la plenitud. Potser per ella es massa tard... però ens pot ensenyar alguna cosa a nosaltres?