Aquest llibre narra la història de l’Edgar Drake, un afinador de pianos especialista en Érards que viu a Londres a l’època victoriana. La seva vida tranquil·la es veu de sobte torbada quan rep un encàrrec una mica peculiar: l’exèrcit el crida perquè necessita que vagi a afinar un piano a un poblet remot de Birmània, que aleshores era colònia britànica. L’Edgar acaba acceptant i deixant la seva esposa a la ciutat per emprendre un viatge que el durà a descobrir una nova cultura i una realitat diferent.

 

En aquesta novel·la destaca el paper que l’autor atorga a la música, ja que serveix de fil conductor al llarg de les pàgines. Mason utilitza aquest art per descriure personatges i situacions amb gran sensibilitat i, a més, és capaç d’entusiasmar al lector explicant els detalls més tècnics de l’afinació d’un piano. Com a conseqüència, el nivell d’acció és més lent que en una història convencional però justament és el que fa més valuosa la novel·la ja que permet assaborir els detalls de la trama, perdre’s en les prades birmanes, imaginar-se els personatges i la música... Per altra banda, es pot fer una clara analogia entre el viatge que emprèn el protagonista amb el del camí personal que un fa al llarg de la vida, el de la descoberta del “qui sóc” i de la felicitat. L’Edgar inicia el viatge aparentment feliç, amb una vida estable i sense aspiracions i, mica en mica, es va deixant tocar pels esdeveniments. El personatge evoluciona al llarg de les pàgines i, en aquest sentit, la obra es pot comparar amb L’ alquimista de Paulo Coelho.

 

Recomano el llibre a tots aquells que tinguin certa passió per la música ja que, en cas contrari, us semblarà que la novel·la es fa pesada. D’altra banda, cal llegir-la amb calma per poder fruir dels detalls, com abans comentava. Tot i així, si sou capaços d’acomplir aquests dos requisits puc assegurar que us entusiasmarà i, fins i tot, us pot arribar a enganxar. Espero que gaudiu de la lectura.