Khaled Hosseini, autor d’El caçador d’estels, explica en aquest llibre la història de la Mariam i la Laila, dues dones que viuen a l’Afganistan. En un país on aquest sector de la població no val res, el lector serà testimoni d’una gran amistat que es va forjant lentament entre elles. La guerra, els talibans, els abusos, en definitiva, la realitat afganesa tenyeixen en tot moment el relat i hi confereixen una pàtina amarga. El llibre narra d’una manera excel·lent el que podria ser una vida típica d’una dona afgana durant tres generacions.

 

Potser, d’entrada, no atrau el títol ni molt menys l’autor. També pot passar que no captivi el fet que es tracti d’una història que passi al món oriental. Però tots aquells que hagin llegit la primera novel·la de l’autor, el caçador d’estels, sabran que no hi ha cap motiu per tenir aquests prejudicis. Estem acostumats a que els nostres llibres parlin de respecte, de tecnologia, de llibertat però no en sabem res de la violència institucionalitzada, del terror de viure, d’impotència, d’amistat incondicional... Des de la primera pàgina Khaled explica aquesta història amb tota l’autenticitat necessària per mostrar al lector una realitat desconeguda.

 

He de dir que és un llibre que no deixa indiferent i més si el lector és una dona. Reconec que sempre havia tingut poca informació sobre el món àrab; només coneixia el que es diu a les notícies. Hosseini, però, és capaç de fer-nos entrar en la pell dels protagonistes i us asseguro que parlar de talibans i burques és molt diferent després d’haver llegit aquesta història. Si voleu saber més del món que ens envolta i de com es pot continuar sent humà amb un entorn totalment agressiu us recomano que llegiu aquest llibre.