Palavé, al districte de Manoguayabo (Santo Domingo Oest) alberga la seu d’UJEDO (Unión de Juventud Ecuménica Dominicana). Es tracta d’un dels anomenats “bateys”, pobles sorgits de l’enviament d’homes a treballar la canya de sucre a les zones rurals més o menys properes a la ciutat. En l’actualitat, són les comunitats més pobres de l’extraradi, amb la presència més elevada d’immigració haitiana, l’altre país que comparteix l’illa de l’Espanyola amb la República Dominicana.
Tot plegat, un còctel de necessitats bàsiques no cobertes pels diferents governs locals, provincials i estatals suplertes per l’ONG amb qui el Moviment de Centres d’Esplai Cristians (MCEC) hi col·labora des de l’any 1994. Es tracta d’una iniciativa de l’Àmbit d’Educació pel Desenvolupament, que pretén, a més del projecte de cooperació en si, apropar als esplais l’educació pel desenvolupament i fer diferents formacions per apropar als monitors i monitores el món de la cooperació internacional. Els àmbits són comissions de treball amb una determinada temàtica (medi ambient, noves tecnologies, fe...) formades per monitors de tot el moviment.
Aquesta col·laboració entre les dues entitats s’ha traduït amb el pas dels anys en diferents camps de treball i d’intercanvi, ja que no tan sols joves catalans hi han viatjat sinó que en diferents ocasions han estat dominicans els que han vingut el mes de juliol a participar d’activitats d’estiu dels esplais i agrupaments del Moviment. En resum, es tracta d’un intercanvi per apropar l’educació en el lleure als educadors i joves d’UJEDO, que treballen a diferents comunitats per dotar d’alternatives als infants i joves que viuen en condicions de pobresa entre índexs de violència, contagi de malalties de transmissió sexual i precarietat molt elevats.
Concretament, el passat agost de 2009 un grup de 6 membres del MCEC vam partir cap allà per participar del XVIII Campamento Ecológico-Cultura: Tierra de niños y niñas, una mena de casal d’estiu fruit del traspàs de coneixements i maneres de fer que històricament hem aportat el lleure educatiu català a Dominicana. Com sol passar en aquests casos, vam tornar amb la sensació d’haver rebut molt més del que havíem donat i del que ens podíem imaginar.
Vivíem al “colibrí” (nom que reben les seus d’UJEDO als bateys on és present) a Palavé, concretament a una de les classes de l’escola d’educació infantil que l’organització ofereix als habitants junt amb el centre de salut.
El camp de treball consistia, bàsicament, en aquest intercanvi cultural. Nosaltres participàvem de les diferents tasques habituals de la comunitat com podia ser treballar a l’hort o preparar una exposició de sensibilització amb el virus VIH-Sida, alhora que col·laboràvem amb l’elaboració de materials didàctics, tallers (informàtica, plàstica, dansa, percussió...) o formacions concretes d’educació en el lleure (sobre resolució de conflictes, tractament de l’adolescència...) i sobretot, convivíem amb els organitzadors i destinataris de les diferents iniciatives.
Per exemple, un parell de dies a la setmana organitzàvem un casal per nens i nenes del batey, on el grup de joves també feia de “pre-monitors” ajudant-nos a nosaltres i els educadors locals en tot el que calia. La sorpresa arribava quan en algunes coses que ens demanaven, com ara els tallers de dansa i percussió, vèiem que l´únic que podíem fer nosaltres era veure com ballaven i tocaven ells de forma espectacular. La nostra aportació? Danses infantils “esplaieres” que no coneixien d’anteriors camps d’intercanvi o que ens demanaven que els recordéssim i deixéssim per escrit. També van resultar sorprenents els dos caps de setmana d’acampada a platges del mar Carib o l’oceà Atlàntic. Paisatges de postal, sentiment de comunitat i germanor, fogueres i rom, balls i cançons...
En definitiva, un mes molt intens de descobrir una realitat diferent que comparteix camí amb el que pretenem en els centres d’aquí. Primeres experiències de cooperació per alguns, reafirmació de conviccions per altres, però en qualsevol cas sensacions gratificants i d’admiració.jpg) , per una gent que en les condicions que viu, amb les catàstrofes ambientals que ha patit i amb les injustícies que presencia dia a dia, somriu quan et diu bon dia, somriu quan li expliques com de millor vius tu aquí, i somriu quan se’n va a dormir somiant un futur millor.
Aquest estiu de 2010, si tot va bé, esperem la presència de dominicans a Catalunya de nou. Amb la crisi com a principal excusa per no rebre subvencions d’administracions i entitats, serà complicat però des de l’Àmbit esperem que amb una campanya com la de l’any passat podrem reunir els recursos necessaris per seguir el camí del full de ruta que es va signar el 2008 i que segueix unint el MCEC i UJEDO fins l’any 2013, amb l’ambició de celebrar l’estiu de 2012 un congrés de lleure i acció social a Palavé.
|
